Deixar escrit el que hem menjat

Llegeix-ne un fragment

30,00 €

Un libro una colección, 2019

ISBN: 978-84-120147-3-0

Tamany: 135 x 200 mm

Llengua: català

Il·lustracions: Albert Coma

Bosseta de tela: Dulce Mª Fernández

Disseny gràfic: las melas

Pàgines: 81

Deixar escrit el que hem menjat

Bosseta de tela de Dulce Mª Fernández

La Caterina, l’Elisa, i la Marta. Tres generacions de dones, àvia, mare i filla, que han fet i fan viure aquestes receptes, no només gràcies a totes les vegades que les han cuinat, sinó també a la decisió de deixar-les escrites i compartir-les amb tots i totes nosaltres. Amb Deixar escrit el que hem menjat, Elisa Morera Juan ens convida a una cuina fàcil, tradicional i econòmica, una cuina carregada de records que vol donar visibilitat a la feina de totes aquelles dones que, dia rere dia, s’encarreguen de cuinar pels de casa.
Més que un llibre de cuina i transmissió, un llibre fabricat amb molta cura: un paper ecològic fet amb algues; una enquadernació rústica cosida (fil vista) que facilita l’obertura del llibre; una bosseta de tela confeccionada artesanalment que permet penjar-lo a la cuina; més d’un centenar d’il·lustracions que acompanyen el disseny de les receptes

Jo vaig viure sempre amb l’àvia, que era la que portava el pòndol de la casa. Sabia si estava trista, enfadada o espantada. Però quan deia “va, que anirem a fer el dinar” tot canviava. I jo em posava al seu costat, sobre d’una cadireta. “Per fer samfaina”, em deia, i jo tallava tires de pebrot i albergínia amb unes tisores. Així va ser com vaig connectar amb la cuina, d’una manera divertida i creativa.

Elisa Morera Juan

Més que un llibre de receptes; un llibre de cultura, de tradició i un homenatge a totes les dones que s’han encarregat durant tantes generacions d’alimentar famílies senceres, fent mans i mànigues per ajustar-se al pressupost, a vegades pràcticament inexistent. Regaleu-vos-el.

Maria Xinxó

ressenyes

Amb molt de gust RAC1 - Emma Aixalà (12/01/2020)

Diari de Sant Cugat - Maria Xinxó (12/2019)

Deixar escrit el que hem menjat

Elisa Morera Juan

Il·lustracions d'Albert Coma

Bosseta de tela Dulce Mª Fernández

Llegeix-ne un fragment

Jo vaig viure sempre amb l’àvia, que era la que portava el pòndol de la casa. Sabia si estava trista, enfadada o espantada. Però quan deia “va, que anirem a fer el dinar” tot canviava. I jo em posava al seu costat, sobre d’una cadireta. “Per fer samfaina”, em deia, i jo tallava tires de pebrot i albergínia amb unes tisores. Així va ser com vaig connectar amb la cuina, d’una manera divertida i creativa.

Elisa Morera Juan

Més que un llibre dereceptes; un llibre de cultura, de tradició i un homenatge a totes les dones que s’han encarregat durant tantes generacions d’alimentar famílies senceres, fent mans i mànigues per ajustar-se al pressupost, a vegades pràcticament inexistent. Regaleu-vos-el.

Maria Xinxó