Som tots els nostres llibres i totes les mans que els fan possibles.
O com diria el nostre amic Óscar, som…

Som tots els nostres llibres i totes les mans que els fan possibles.
O com diria el nostre amic Óscar, som…

Per què donar vida a una nova editorial? Quins insondables moviments podrien portar dos subjectes més aviat joves (Meri i Albert), allunyats d’aquest àmbit d’activitat, a iniciar aquest projecte i dotar-lo d’una consistència així, que no pot sinó arribar a bon port? Sens dubte, el desig de compartir llibres i lectures, la passió per descobrir expressions d’un pensament vivificador, esclaridor, torbador, d’un pensament que sap parlar del món en la seva història i la seva actualitat, radicalment, que es desplega en el camp de la filosofia, la literatura, la poesia, l’art… Però prestant sempre una atenció particular als autors marginals, o no prou reconeguts. A això s’hi suma un altre objectiu, per plaer i necessitat: permetre la convivència dels textos originals i les seves traduccions en les principals llengües de l’entorn incorporeà, és a dir, sobretot el castellà, el francès i el català.

Abandonem el divan, el biaix que ens ha portat fins als orígens! Incorpore va veure la llum el 2013, va créixer amb l’amor del seu “pare” i la seva “mare” i s’ha anat convertint en un edifici on cada pedra ha anat trobant el seu lloc, cosa que tanmateix no ha suposat la fi de l’edificació. Incorpore és i continuarà sent un projecte en construcció.

Però amb quins criteris, amb quines bastides s’ha construït i continua construint-se Incorpore? A tall de prefaci a Penser / Classer (Fayard, 1982), en la «Nota sobre el que busco», Georges Perec es fa una pregunta que pot considerar-se originària, si no fonamental, sobre la naturalesa de l’aventura d’escriure: «Si intento definir el que he intentat fer des que vaig començar a escriure, el primer que em ve al cap és que mai he escrit dos llibres semblants, que mai he desitjat repetir en un llibre una fórmula, un sistema o una manera ja elaborats en un llibre anterior». I això és justament el que vol reivindicar també Incorpore. Que cadascun dels llibres editats sigui viscut com una «col·lecció», que cada obra publicada permeti obrir noves vies d’exploració en el pensament del món: una nova finestra per a una nova mirada, retinguda per la pertinència de les seves expressions.

Però l’edifici no és el maó. ¿La reunió d’aquestes «col·leccions» aporta coherència a una totalitat que, en certa manera, no deixa de buscar-se a si mateixa? Anomenen a aquesta totalitat: el món segons Incorpore, vist a través del llibre. «Tinc la confusa sensació que els llibres que vaig escriure s’inscriuen, cobren sentit en una imatge global que em faig de la literatura.» Així conclou Georges Perec la seva «Nota». Aquest és el desig d’Incorpore, però en l’àmbit més modest de l’edició: aconseguir que cadascun dels títols proposats contribueixi a forjar una imatge global en moviment, fidel als seus orígens i motivacions profundes, capaç d’abeurar-se en la diversitat que la reconforta i l’enriqueix. Incorpore com a construcció d’una certa mirada en forma de conjunt de llibres, sobre la vida, sobre el món; Incorpore com a veu singular que no deixa de buscar-se a si mateixa a través de la selecció de veus singulars.

Però tornem al maó. Com va néixer. Aquest component bàsic fonamental conté la cadena de les intervencions de tots els que l’han fet possible. Un llibre neix quan s’ha arribat a l’última baula d’aquesta cadena: primer un o diversos autors, un o diversos traductors, il·lustradors, correctors, relectors, i finalment l’impressor. Un llibre nou (bell, per descomptat) és, doncs, engendrat per múltiples genitors que tenen com a mínim un punt en comú: Incorpore ha acudit a ells perquè hi confia, perquè aquesta forma de comunitat és el més preciós, perquè és també una manera de compartir espais i temps més enllà de les limitacions econòmiques. I després, quan el llibre arriba al món, els llibreters, els distribuïdors i per fi els lectors se sumen naturalment a aquesta comunitat. És important subratllar aquest aspecte: el sorgiment d’aquesta comunitat que no existeix més que per mitjà d’Incorpore ocupa un lloc central en el seu projecte.

Parafrasejant una expressió barcelonina molt famosa, «Incorpore és més que una editorial». És un plaer compartit.

Utilizamos cookies para mejorar tu navegación. Aceptando, consientes su uso.