Un libro una colección, 2019
ISBN: 978-84-120147-0-9
Tamany: 125 x 190 mm
Llengua: català
Pròleg: Manuel Delgado
Traducció: Eli Moretó
Portada i dibuixos: Laia Domènech
Pàgines: 137
Històries de la història petita de Barcelona
L’estiu de 2015 els manters de Barcelona van tornar a ser notícia. Una escena que vam contemplar aquells dies a través d’aquesta caixa indecent anomenada televisor ens va deixar glaçats. Un africà que es manifestava amb els seus companys, fart de malviure, havia plasmat el seu estat d’ànim en un eslògan terrible. Tot enyorant Eduardo Galeano, el millor cronista de les adversitats d’«els ningú», Jaime Gállego va decidir posar per escrit el que acabàvem de veure, com a homenatge als desheretats de la nostra societat i, per descomptat, a l’admirat escriptor uruguaià, que ens va deixar l’abril de 2015. Aquell primer relat, que és el darrer del llibre que tens a les mans, va donar pas a altres històries de Barcelona. Unes són recents, d’altres de fa molt, unes són tràgiques, d’altres còmiques, però totes, o quasi totes, formen part de la història petita que no surt als manuals ni a les enciclopèdies.
Ells i elles són actors principals de gestes i desastres menors dels quals mai no parlaran els historiadors que escriuen la Història. En canvi, junts emeten quelcom semblant a un baix continu amb prou feines audible, com un murmuri interminable, que tan sols es percep, tot d’una i de tant en tant, com un bram enmig de la festa i de la revolta. Una identitat en comú els uneix: tota aquella gent són «els ningú», és a dir, aquells i aquelles que, sense saber-ho, ho són tot. No són la Història; són la Vida.
Històries de la història petita de Barcelona
L’estiu de 2015 els manters de Barcelona van tornar a ser notícia. Una escena que vam contemplar aquells dies a través d’aquesta caixa indecent anomenada televisor ens va deixar glaçats. Un africà que es manifestava amb els seus companys, fart de malviure, havia plasmat el seu estat d’ànim en un eslògan terrible. Tot enyorant Eduardo Galeano, el millor cronista de les adversitats d’«els ningú», Jaime Gállego va decidir posar per escrit el que acabàvem de veure, com a homenatge als desheretats de la nostra societat i, per descomptat, a l’admirat escriptor uruguaià, que ens va deixar l’abril de 2015. Aquell primer relat, que és el darrer del llibre que tens a les mans, va donar pas a altres històries de Barcelona. Unes són recents, d’altres de fa molt, unes són tràgiques, d’altres còmiques, però totes, o quasi totes, formen part de la història petita que no surt als manuals ni a les enciclopèdies.
Ells i elles són actors principals de gestes i desastres menors dels quals mai no parlaran els historiadors que escriuen la Història. En canvi, junts emeten quelcom semblant a un baix continu amb prou feines audible, com un murmuri interminable, que tan sols es percep, tot d’una i de tant en tant, com un bram enmig de la festa i de la revolta. Una identitat en comú els uneix: tota aquella gent són «els ningú», és a dir, aquells i aquelles que, sense saber-ho, ho són tot. No són la Història; són la Vida.
Un libro una colección, 2019
ISBN: 978-84-120147-0-9
Tamany: 125 x 190 mm
Llengua: català
Pròleg: Manuel Delgado
Traducció: Eli Moretó
Portada i dibuixos: Laia Domènech
Pàgines: 137
Historias de la historia pequeña de Barcelona
Jaime Gállego
Mujeres de Barcelona
Femmes de Barcelone
Jaime Gállego
Deixar escrit
el que hem menjat
Elisa Morera Juan
