Elisa Morera Juan

La meva història no és diferent de la de qualsevol dona de la meva edat. Vaig néixer l’any 1934, i això vol dir que vaig viure la guerra i la llarga postguerra. A casa, el pare i l’oncle eren al front, l’avi i la mare treballaven. Jo vaig viure sempre amb l’àvia, que era la que portava el pòndol de la casa. Sabia si estava trista, enfadada o espantada. Però quan deia “va, que anirem a fer el dinar” tot canviava. I jo em posava al seu costat, sobre d’una cadireta. “Per fer samfaina”, em deia, i jo tallava tires de pebrot i albergínia amb unes tisores. Així va ser com vaig connectar amb la cuina, d’una manera divertida i creativa.

Utilizamos cookies para mejorar tu navegación. Aceptando, consientes su uso.